Category Archives: Plagues i malalties de l’hort

L’eruga de la col


L’eruga de la col (Pieris brassica)e és una plaga molt típica de la tardor i la primavera. Afecta tant la col, com la col i flor, bròquil i qualsevol brassicàcia (nom que rep la família que recull tot el que seria cols, naps, raves…).

La principal problemàtica que presenta aquesta plaga és la defoliació (es menja les fulles i només en deixa els nervis), la planta no pot fer la fotosíntesi i per tant, té un creixement més lent i a més a més, per les ferides causades és més propensa a agafar malalties. L’altre dany és estètic, les cagarades de les erugues embruten les cols i les col i flors de manera que no són aptes per la comercialització.

Símptomes:

És una plaga molt típica del nostre clima i per tant, apareix any rera any. Cal fixar-se en el vol de les papallones que són blanques amb un punt negre a cada ala. Les papallones són les que posen els ous de color groc darrera les fulles. És important fixar-se en el vol i quan comencem a veure adults volant al voltant de les nostres cols, començar a repassar les plantes a veure si hi trobem ous. Un cop detectats, els ous es poden esclafar amb els dits, evitant-ne així l’ecolsió i per tant l’aparició de les erugues, que són qui causa els danys directes.

Control:

Com que és bastant normal deixar-se algun grup d’ous, si veiem que hi ha molta pressió de plaga (molta papallona volant) podem fer aplicacions de Bacillus (Bt) que ens elimina les erugues quan són petites! Recordeu El Bacillus és efectiu en estadis primaris de les erugues si són grans,el tractament amb Bt és ineficaç! Cal aplicar el Bt a la posta o sortida del sol (és un bacteri sensible a la llum solar).

Avortament de les faves


Com ja sabeu, els pagesos estem subjectes als factors climàtics que determinen la nostra activitat.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, aquest mes ha estat l’abril més càlid dels últims cent anys. Les faveres  són plantes de primavera i amb la pujada de les temperatures de principis de juny, ja deixen de produir. Hi ha un refrany que diu: “Faves i pèsols: maig els du i maig se’ls emporta!”. Doncs bé, aquest any, amb les temperatures extremadament càlides del mes d’abril, les faveres que ja tenien flor i els fruits quallats (sembrades al novembre), han avortat i ens hem quedat sense la collita de faves que hagués correspòs per planta.

Les faveres de segona tongada (sembrades al gener) seguiran florint i fructificant perquè les calors els van afectar en un estat de desenvolupament de la planta molt menys avançat.

fava petita de color grogós que no arribarà a l'estat òptim de collita

fava petita de color grogós que no arribarà a l'estat òptim de collita

Puçot o Saltricó


El puçot és un coleòpter (família dels escarabats) que té especial predilecció per les bledes, l’espinac i la rúcola.

És un insecte de mida molt petita, quasibé com un gra de sorra. De color negre i té la peculiaritat que quan hi apropes el dit salta com una puça.

Símptomes:

Les fulles estan menjades amb petits forats de forma circular, arreu. Ataquen sobretot el planter. Quan la fulla creix, el forat es va fent més gran i dóna un aspecte més lleig a la fulla.

Control:

Caldrà controlar molt la flora espontània (males herbes) a on es refugia i hi passa l’hivern. L’encoixinat amb palla afavoreix la presència d’aràcnids (aranyes) que són depredadors del puçot.

Si la població de la plaga és elevada, es recomana l’aplicació d’oli de Neem.

danys de puçot en bleda

danys de puçot en bleda

Els principals problemes d’aquesta plaga són la desvalorització al mercat de la bleda, la gent no la compra perquè està plena de forats, i la presència de fongs que aprofiten les ferides que fa el puçot a la bleda per causar una malaltia. També l’aturada del creixement si la planta és petita i està acabada de trasplantar.

Mildiu de la ceba


Cada any durant la primavera ens arriba a l’hort el mildiu de la ceba! Aquest any, la primera en rebre ha estat la ceba tendra (babosa). En el nostre cas no vàrem fer cap aplicació preventiva amb cua de cavall, un greu error que esperem no repetir el pròxim any!

El mildiu de la ceba és un fong que apareix a la primavera, quan la humitat ambiental és elevada i les temperatures es comencen a enfilar. El mes de març ha estat bastant plujós i cap a finals de mes la primavera ha entrat amb força!

Símptomes:

A les fulles de la ceba hi podreu apreciar unes taques que cobreixen la fulla de  color grisós i aspecte de vellut.  Si la malaltia s’escampa, les fulles prenen un color més fosc, tirant a negre. Amb el temps, les fulles es tornen de color groc i es van assecant, cosa que redueix el creixement de la ceba fins a produir-ne la mort.

Aquest fong és molt voraç, s’escampa molt ràpid!

Control:

Per tal de no afavorir el desenvolupament d’aquest fong, caldrà mantenir el cultiu net d’herbes així estarà més ventilat! Com ja sabeu, els fongs necessiten humitats elevades!

Rotació de cultius: Cal evitar plantar ceba en el mateix lloc on la vàreu plantar, sobretot si l’any anterior hi va aparèixer el mildiu.

Ruixar la planta amb preparat de cua de cavall periòdicament, cada 15 dies, ens mantindrà les plantes fortes i reduirà el risc de que agafin aquesta malaltia.

Si el mildiu de la ceba ja és present en el cultiu, les mesures de control seran les següents (totes elles acceptades pel Consell Català de l’Agricultura Ecològica):

  • 1 aplicació de caldo bordelès
  • Al cap de tres dies de la primera aplicació: 1 aplicació d’hidròxid de coure
  • Hem hagut de fer un tercer tractament amb hidròxid de coure per frenar més la malaltia.
  • Després i amb constància: cada 15 dies ruixar amb cua de cavall.